A partir d’ aquesta etapa l’amistat és més recíproca, degut a la confiança mútua i a que ja són capaços d’empatitzar amb els seus companys. També cal evidenciar que l’amistat es torna més complexa, perquè els nens i nenes tenen en compte les qualitats i els trets personals juntament amb les seves recompenses.
En aquesta etapa és quan comencen a tenir una autoestima més realista, i saben veure en què són bons i en què no ho són tant. Sabent aquesta distinció de sí mateixos també poden tenir en compte els aspectes positius i negatius de les coses. Això també es deu a que adquireixen més consciència de qui és ell mateix i quins són els seus sentiments i desitjos diferenciant-se dels altres. Tenen especial consideració en la comparació social a l’hora de donar-se una concepció de si mateix (es comparen molt amb els seus companys). També són capaços d’identificar vincles afectius amb els altres i representar més acuradament la representació de la seva imatge corporal.
Durant aquests anys no volen saber res de l’altre sexe a nivell físic / sexual.
4)El meu fill té 9 anys i encara creu que plou perquè els núvols estan tristos i ploren. És un problema que encara tingui aquest pensament infantil per la seva edat?
ResponderEliminarPrimer de tot gràcies per deixar el teu comentari. No t’has de preocupar perquè el teu fill de 9 anys encara tingui aquests raonaments, pensa que aquesta etapa és un procés llarg de desenvolupament i és normal que el teu fill encara no pensi més lògicament. També has de tenir en compte que és un procés gradual i potser que pugui retallar amb tisores perfectament però que no pugui entendre el cicle de l’aigua.
ResponderEliminar